Digué Jeremies:
«Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen:
“Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell”.
Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.»
Jr 20,10-13
Salm Responsorial
R. Escolteu-me, Senyor, vós que estimeu tant.
Per vós, Déu meu,
he d’aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults dels qui m’ultratgen. R
A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, |
vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor,
vessa bondat, mireu-me, responeu,
vós que estimeu tant. R
Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida.»
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou. R |
Sl 68,8-10.14.17.33-35 (R.: 14c)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats.
Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard.
Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.
Rm 5,12-15
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:
«No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.
I no tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos.
No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats.
A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.»
Mt 10,26-33
"No tingueu por dels qui maten només el cos..."
La vida cristiana no sempre és fàcil. Sobretot en determinats moments de la història ser cristià és fins i tot heroic. Però això Jesús ja ens ho va advertir: No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Per tant ja ens adverteix que és possible que matin el nostre cos. Però ens diu també que el més important no és això: el pitjor és perdre la fe, renegar de Crist, desobeir el seu manament. Però ens diu també que no hem de tenir por; per quatre vegades repeteix: No tingueu por. Per què? Perquè Déu té cura de nosaltres, perquè som a les seves mans, perquè si Déu es preocupa de coses de tan poc valor com un cabell o com un pardal, molt més es preocupa de nosaltres. El Déu que té tot el poder és el nostre Pare: quina por hem de tenir? Per això: A tothom que em reconegui davant els homes també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Hem de ser valents per a confessar Crist.
Jeremies també ens presenta una situació semblant: Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop; potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjarnos d’ell. Com veiem també una dura persecució fins i tot servint-se dels seus «amics». Però un cop més venç la confiança: El Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi. I per això acaba amb un cant de lloança: Lloeu al Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal. I Pau ens recorda que la força de Crist és molt superior a la força del mal: El do no té comparació amb la caiguda; si tants han mort... molt més ha abundat la gràcia de Déu. Per tant, no ens ha de fer por cap mena de persecució o cap obstacle que s’oposi a l’evangelització: Només ens hem de preocupar de ser constants i valents en anunciar l’evangeli, fidels al manament de Crist, sense por.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
